miércoles, 8 de mayo de 2013

literatura?


...En qualsevol cas, vinguen els temps que vinguen, el llibre serà encara el gran invent: les paraules escrites, la literatura. El llibre va ser un invent grec i romà, en forma de volumen i més encara  en forma de codex relligat i fàcilment manejable i transportable. amb el llibre s'escampà el cristianisme i s'estengué l'islam, i amb el llibre reproduït  amb la premsa de Gutenberg -que no era la xinesa- s'escampà per tot el planeta una certa manera d'escriure i de llegir. Aquella que converteix la literatura en una escriptura per a ser llegida per multitud de lectors; i que converteix la lectura, alhora massiva i privada, en una part important de la vida de moltíssima gent. Llegir és una forma de viure: explorar-se un mateix els racons interiors projectant cap a dins un poema, conéixer la vida dels altres, pròxims o remots, a través de la narrativa. I si això no fa la vida més humana, poques coses la faran. Llegir un assaig és comunicar amb el pensament d'algú altre, llegir novel.la és entrar en la vida dels altres: altra gent, altres llocs, altres països o altres temps: és viure vicàriament més vides, estendre els límits de l'experiència de la pròpia vida.
La vida és breu, però afortunadament l'art -l'art d'escriure i de llegir- és cada vegada més llarg i més extens: tan extens que ens permet "ser" moderns i antics -o fins i tot "futurs" i "ciència-ficticis"-, homes i dones, infants i ancians, egipcis del Caire, jueus de Nova York, argentins de la Pampa o d'un barri de Buenos Aires, adolescents de Samoa Occidental, russos de Sant Petersburg o de l'estepa remota, musulmans, hinduistes, budistes, catòlics i protestants. Poc més podem demanar, en aquesta vida tan curta, ara que el món és redó i que tota la literatura és nostra.

Joan Francesc Mira: literatura, món, literatures, Universitat de València, 2005